ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
Durant el nostre
recorregut vers la professió que hem escollit, ser mestres, coneixerem molts
infants, cadascú amb les seves característiques individuals, les seves
habilitats, aspectes en els quals tinguin més o menys dificultat... És per això
que, al llarg d’aquest recorregut, acompanyarem a cadascun d’aquests infants en
el seu procés d’aprenentatge, no només en l’àmbit educatiu, si no en la seva
construcció com a persones. Els acompanyarem i guiarem en aquest llarg camí de
l’educació. En aquest camí viurem milers i milers d’experiències. Serà
fantàstic veure com aprenen els nostres infants de nosaltres i nosaltres
moltíssim d’ells.
Tot allò que
envolta a cada infant (la família, l’escola, l’entorn...) és essencial per a la
seva educació, és per això que hem de treballar tots plegats, cooperativament,
per aconseguir l’educació que els nostres infants mereixen.
2. LA MESTRA QUE VULL SER
Segons el meu
criteri, les experiències viscudes, els coneixements adquirits a classe, les
lectures i sobretot la quantitat de models de mestres que han passat durant la
meva escolaritat (bons i dolents, però tots deixant petjada), m’agradaria
basar-me en el model social. Aquest model pretén treballar d’una manera
cooperativa, d’interacció i atenent a tota la diversitat. A més, m’agradaria
que les meves actituds estiguessin basades en la inclusió per tal d’atendre a
tots aquells infants amb alguna NEE i intentar, en la mesura del possible,
reduir les barreres d’aprenentatge presents, tan psicològiques, físiques com
les barreres arquitectòniques.
Però també se que
l’educació és una feina social, és un afer comú que ens implica a tota la
comunitat. Per això, tota la comunitat educativa, que ens engloba a tothom,
hauria d’oferir recursos i implicar-se en la tasca per aconseguir una educació
en la que es tingui en compte a cada infant i se li ofereixi totes les
oportunitats possibles per rebre una educació adequada, sense discriminacions i
atenent a tota la diversitat.
M’agradaria poder
oferir una resposta educativa a totes les necessitats que es presentin. Partir
de les diferències entre uns i altres per enriquir-nos mútuament, podem
aprendre molt els uns dels altres. M’agradaria poder donar igualtat
d’oportunitats a tots els infants, partir de les habilitats de cada alumne i
potenciar-les ja que, d’aquesta manera, podrem augmentar la seva autoestima i
motivar-los a aconseguir els seus objectius i reptes. Penso que no hem de
partir de les dificultats i les limitacions ja que iniciar l’aprenentatge a
partir de les dificultats de cada infant, no resulta gens motivador per a ells.
Tenint en compte a cada infant individualment, respectaré els ritmes de treball
de cada infant i atendré totes aquelles necessitats que es presentin.
D’altra banda,
m’agradaria poder fomentar l’autonomia a l’aula, deixar llibertat per aprendre
i actuar. M’agradaria aconseguir transmetre als infants que tots formen part de
la societat i ajudar-los a créixer com a persones. És per això que, una de les
tasques més importants que ha de tenir en compte el mestre i que jo,
personalment, m’agradaria poder fer en la meva futura tasca, és la de crear
situacions d’aprenentatge. Partir dels interessos de cada infant i tenir en
compte l’entorn que els envolta per tal que puguin interaccionar amb aquest.
M’agradaria
basar-me en l’aprenentatge per descobriment, on els infants experimenten a
través de la interacció directa i tots els seus aprenentatges són vivencials i
significatius. Els infants han de partir de les seves pròpies experiències per
tal d’adquirir aprenentatges. Tal i com diu Giné (2009), els infants no
parteixen de zero si no que parteixen de les seves experiències prèvies, que
les mestres haurem de tenir en compte per treballar a partir del punt de partida
de cada infant.
També voldria
basar-me en l’aprenentatge entre iguals, l’aprenentatge cooperatiu. Tal i com
diuen Concepción Breto i Pilar Garcia, “estamos convencidas de
que enseñar juntos a alumnos diferentes es justo, necesario y posible, y que el
aprendizaje cooperativo es la llave para conseguirlo” (Concepción Breto i Pilar García. El
trabajo por equipos). A més,
Duran i Blanch (2008) destaquen l’estructura cooperativa per sobre de la
competitiva i individualista.
Atendre a tota la
diversitat, fomentar la participació dels infants i reduir l’exclusió, són
aspectes que, segons Duran (2006) són rellevants i aspectes a tenir en compte
per ser un bon mestre.
Em considero una
persona molt afectiva, alegre, empàtica, comprensiva, compromesa, implicada en
la meva feina i responsable. Penso que aquests punts forts m’ajudaran en la
meva tasca com a futura mestra per tal d’aconseguir una educació inclusiva amb
els meus alumnes, podré ajudar, guiar i acompanyar als meus alumnes en el seu
desenvolupament integral.
Penso que, ser
mestre, és una professió que s’ha de sentir, l’has d’estimar. Així doncs, el
mestre ideal serà aquella persona que, tot i que passin els anys, serà recordat
pels seus alumnes d’una manera única, especial...
3. LA MEVA VISIÓ DE L’INFANT
Per a mi, un
infant és un ésser capaç, amb capacitats, potencialitats i habilitats. Són
capaços d’aprendre i ensenyar-nos moltes coses. Són persones capaces de fer que
les estimis en tan sols un instant i són capaces d’estimar-te sense cap
condició. Els infants ens sorprenen dia a dia, van descobrint el món, a poc a
poc, a partir de la seva interacció amb el món i la resta de persones. Els
infants són purs i el seu desenvolupament integral es veurà condicionat pel
seu entorn.
L’infant és
transparent. Hem d’aprendre a ser molt observadors per tal de captar qualsevol
missatge que ens estigui donant, ja sigui verbal, gestual... Hem de conèixer a
cada infant, actuar de forma coherent i oferir-li allò que necessiti en cada
moment. Coneixent a l’infant, sabrem quines són les seves habilitats i podrem
potenciar-les, així com les seves dificultats podrem ajudar-lo a superar-les.
Així doncs, sabrem com estimular a l’infant i quins reptes podrem plantejar per
tal que assoleixi progressivament, al seu ritme. Quan entrem en una classe hem
de tenir en compte la història
individual de cada infant (context familiar, actituds, caràcter, habilitats,
dificultats...) és per això que. La relació amb les famílies i les entrevistes
prèvies són tan importants. És aquí on s’establiran els primers vincles de
confiança.
Respecte als
objectius que hem plantejo, em baso en els objectius del currículum d’educació
infantil, referents a les àrees Descoberta d’un mateix i dels altres,
Descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Els objectius que em
plantejo a partir de les tres àrees del currículum estan basats en la
implicació, participació, el benestar i la inclusió i de tota la comunitat
educativa així com del progrés i evolució dels infants, donant més importància
al procés i no tant als resultats finals.
Referent a les
estratègies que empraria davant d’alguna necessitat, podrien ser les de
l’aprenentatge cooperatiu, activitats que motivin a l’infant i altres aspectes
que presenta el Disseny universal. Com he dit abans, el mestre ha d’actuar a
partir de la observació sistemàtica, detectant les característiques i
necessitats de cada infant. En el cas de detectar qualsevol NEE, és important
que el mestre es documenti i estudiï molt bé el cas concret de cada infant, en
cas que sigui necessari la recerca d’informació. I és aquí quan parlem dels PI
(pla individualitzat) de cada alumne.
En cas de
necessitar ajuda, suport, informació o col·laboració d’altres entitats, tenim
al nostre abast una sèrie de recursos (espaials, humans, materials...).
recursos humans com les nostres pròpies actuacions, els infants i les seves
famílies; recursos materials com pot ser l’índex per a la inclusió; recursos espaials
com el servei de l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica), el
CDIAP (centre de desenvolupament infantil i d’atenció precoç), el Consorci
d’educació inclusiva, les LIC (llengua i
cohesió social), CRP (Centre de recursos pedagògics), USEE (unitat de suport
d’educació especial), entre d’altres.
4. ANÀLISI D’UNA INTERVENCIÓ
La meva unitat
didàctica, duta a terme durant el Pràcticum III a l’escola Font Freda, està
dirigida a infants de P4, d’entre 4 i 5 anys. Es tracta d’elaborar un diari
d’aula i un individual, a partir dels aprenentatges sobre la premsa escrita.
La meva unitat
didàctica consta de 10 activitats realitzades al llarg de les dues setmanes
d’implementació:
-
Què sabem de la premsa?
-
Preparem el racó de periodistes!
-
Ens posem d’acord? Escollim un títol per al nostre diari
-
Som ecologistes!
-
Realitzem un fitxer per guardar el nostre diari!
-
Pintem amb cafè i aigua!
-
Parlem de les notícies que portem de casa
-
Quin temps fa avui?
-
Enumerem les pàgines del diari!
-
Què hem après?
Ara que he
implementat totes les activitats a l’aula, puc analitzar els punts febles i els
punts forts de la posada en pràctica de les activitats tenint en compte la
inclusivitat, l’índex per a la inclusió i el disseny universal.
Abans de
plantejar-me quins han sigut els meus punts febles i forts de la meva unitat
didàctica, m’agradaria afegir que a la meva aula hi havia alguns infants amb
alguna NESE (naixement d’un germà, dificultats en l’aprenentatge i altres
dèficits cognitius). No he volgut concretar aquest fet en cap dels dos punts,
ja que penso que no podem decidir si aquest fet està considerat com a punt
feble o com a punt fort. De totes maneres, penso que estaria dins els punts
forts, ja que les meves activitats estaven pensades per a que tots els alumnes
poguessin participar i no he trobat cap mena de dificultat a l’hora
d’implementar-les. Tots els infants han volgut participar-hi i han après molt.
Com a punts febles de la meva unitat
didàctica:
-
Ràtio
dels infants: com a punt feble, penso que el fet que siguin 26 infants
ha dificultat algunes de les activitats proposades, com ha sigut la de les
activitats conjuntes. Volia que tothom hi participés però es va fer difícil, ja
que el temps se’ns posava a sobre i vaig tenir la sensació de fer algunes de
les activitats conjuntes a corre cuita per a que tothom participés. Penso que
aquesta ràtio tan elevada no facilita la individualització de cada infant i
l’atenció no és tan directa.
-
Temps: un enemic
que hem vaig trobar molt present a l’hora d’implementar les meves activitats va
ser la temporització. Jo em vaig proposar respectar els ritmes de treball de
cada infant i en la mesura del possible ho vaig fer però, tenint en compte que
el temps passa volant, la meva tutora també havia de fer la seva programació i
jo implementar les meves activitats, el temps no em deixava gaudir com jo
hagués volgut de cada activitat, respectant veritablement el ritme de treball
de cada infant.
-
Activitats
proposades: em vaig plantejar en moltes ocasions que, potser, les
activitats proposades no serien adients per infants de 4 i 5 anys i la meva
unitat didàctica aniria dirigida més a infants de 5 i 6 anys que tenen assolit
l’aprenentatge de la lectura i la escriptura. Tot i que la justificació que
vaig fer va ser que la gran majoria d’ells, excepte 2 infants amb dèficits
cognitius, estaven a la fase alfabètica i ja relacionaven el so amb la grafia,
vaig pensar que seria convenient proposar aquesta unitat didàctica per tal
d’afavorir i desenvolupar els aprenentatges relacionats amb la lectura i la
escriptura i tot centrant-me en l’àrea de comunicació i llenguatges.
Com a punts forts de la meva unitat didàctica:
-
Conèixer
als infants: abans de començar a pensar la temàtica de la meva unitat
didàctica, vaig haver de fer un bon anàlisi del grup classe i observar les
necessitats del grup, els interessos i inquietuds, els diferents ritmes de
treball, les característiques de cada infant... Vaig tenir la sort que les
mestres estaven fent els informes d’avaluació dels infants i això em va ajudar
a conèixer millor alguns aspectes dels infants.
-
Aula: totes
les activitats que vaig proposar les vam dur a terme a l’aula. La distribució
de l’aula em va facilitar la implementació de les activitats ja que, les
activitats plàstiques, les vam dur a terme al racó de la rotllana (espai ampli)
i les activitats de grafisme a les taules. A més, teníem un espai que va ser
ideal per poder crear el nostre racó de periodistes i així tenir-lo present a
l’aula. L’aula tampoc presentava cap tipus de barrera arquitectònica per tant,
en el cas d’haver tingut algun infant amb un dèficit de mobilitat, podria haver
dut a terme perfectament les activitats.
-
Recursos: fent referència
a l’índex per a la inclusió, he aprofitat els recursos que teníem al nostre
abast i recursos de l’entorn per dur a terme les activitats. Com que material
que vaig necessitar va ser paper de diari, vam aprofitar els diaris que no
fèiem servir a casa o a l’escola i els vam portar a la classe per reciclar-los
i fer tota mensa d’activitats: el fitxer, retalls de notícies, papiroflèxia...
Vaig intentar que l’únic cost provinent del pressupost de l’escola fossin només
les impressions de les fotocopies que vaig fer. Tenint en compte la classe
social de les famílies, vaig pensar en activitats on els materials no
tinguessin cap cost addicional per a les famílies. El fet de pensar aquests
tipus d’activitats sense implicar econòmicament a les famílies, provoca el fet
que no apareguin cap tipus de barrera econòmica.
-
Procés: el
procés que vaig fer servir en tota la meva unitat didàctica va ser el de la
inclusió. Cap infant va quedar exclòs ni desvinculat de cap activitat i tothom
va participar en cadascuna d’elles. Una de les coses que més vaig tenir en
compte van ser els diferents ritmes de treball. Vaig respectar cada espai i
cada temps que necessitava l’infant per dur a terme la tasca. D’altra banda, a
aquells infants que els hi costava més realitzar les activitats, proposava
estratègies diferents, com podia ser la de que un company o companya l’ajudés,
acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge i no forçar-lo en cap moment. Són
uns infants que li costa bastant seguir el fil de la classe, es distreuen amb
facilitat, per tant, constantment havia d’utilitzar estratègies d’atenció.
-
Activitats
proposades: l’índex per a la inclusió ens planteja una sèrie
d’indicadors a tenir en compte que vaig tenir present en la implementació de
les meves activitats: planificar activitats en les que es tingui en compte a
tot l’alumnat, activitats que fomentin la comunicació i la participació de tots
els infants en els seus aprenentatges. Les meves activitats partien dels
coneixements previs dels infants ja que, abans d’iniciar cada activitat, fèiem
conversa sobre allò que sabíem. Vaig oferir als infants unes activitats on es
prioritzés el descobriment, la experimentació i la interacció directa per tal
d’aconseguir aprenentatges més significatius. Totes les meves activitats es fan
en col·lectivitat. Són infants que estan molt acostumats a treballar
individualment i volia que aprenguessin a prendre decisions entre tot el grup,
que fessin debats i entre tots arribessin a una solució o concreció. A més, també
em vaig plantejar l’objectiu que entre tots els infants elaboressin una
producció conjuntament (el diari d’aula). Cada infant va aportar el seu granet
de sorra i va quedar un diari al gust de tots. Com que eren molts infants, en
moltes de les activitats vaig haver de fer grups de 4 o 5 infants, sobretot en
les activitats plàstiques. Les activitats d’avaluació estaven pensades per
valorar els processos i no tant els resultats.
-
Implicació
de les famílies: penso que, un dels meus punts forts en la meva unitat
didàctica, va ser la de col·laborar amb les famílies. A traves d’una circular,
que vaig fer amb l’ajuda de la mestra, vaig informar a les famílies que els
seus infants s’havien convertit en periodistes i vaig proposar als familiars
que, junt amb els seus infants, portessin durant aquelles dues setmanes retalls
de notícies i ajudessin als infants a
escriure una petita frase sobre la temàtica de la noticia. Va tenir molt
d’èxit. Tots els infants em van portar un retall de notícia, junt amb dibuixos
i la petita frase escrita per ells amb ajuda dels pares. Vaig fer fotocòpies de
cada noticia que van portar per a que cada infant tingués la noticia de tothom.
-
Altres
professionals: pel que fa als recursos humans, només vaig requerir
l’ajuda de la meva mestre (l’Anna) i jo. Com que les activitats estaven
pensades per a que tothom pogués realitzar-les no vam necessitar adaptar cap
activitat. A l’aula tampoc hi ha cap infant amb alguna NEE severa i per tant,
amb dos professionals a l’aula va bastar.
5. PROPOSTA DE MILLORA
Una de les
activitats de les quals m’agradaria oferir una proposta de millora és
l’activitat de Parlem de les notícies que portem de casa! En la majoria de les
activitats que proposo treballo de manera cooperativa, tot i que en aquesta
activitat, concretament, penso que es treballa de manera molt individual i
hauria de millorar molts aspectes. Es per això que, a continuació, mostro
aquesta proposta de millora per tal d’afavorir el treball cooperatiu a partir
de treballar amb el mètode Puzle:
-
Títol de
l’activitat: Parlem de les notícies que portem de casa!
-
Curs: P4
-
Àrea: es
treballen les tres àrees del currículum: Descoberta d’un mateix i dels altres,
Descoberta de l’entorn, Comunicació i llenguatges
-
Objectius:
·
Expressar oral i gràficament notícies que passen durant
l’estada a l’escola, a casa, al barri, al món...
·
Treballar de manera cooperativa
·
Donar l’oportunitat d’expressar i comunicar
·
Utilitzar recursos per complementar l’expressió oral i
escrita com a medi de comunicació i expressió
·
Utilitzar la premsa com a mitjà per a la recerca
d’informació
-
Continguts:
·
Observar, escoltar i experimentar
·
Parlar, expressar i comunicar
·
Interpretar, representar i crear
-
Temporització:
en comptes de fixar un temps determinat per dur a terme l’activitat,
deixarem que siguin els propis infants els que marquin els seus ritmes de
treball.
-
Aula: com he
especificat anteriorment, em basaré en els 4 principis del disseny universal.
La distribució de l’aula estarà adequada per a que no apareguin cap tipus de
barrera que impedeixi gaudir de l’activitat.
-
Propòsit:
els alumnes de la classe de P4 de l’escola Font Freda són infants que, ja
sigui per la metodologia que empra l’escola o les pròpies mestres, treballen
sempre de manera individual. No tenen gaires nocions de treballar en grup
perquè ningú els hi ha ofert les eines necessàries per fer-ho, no acostumen a
ajudar als companys que presenten més dificultats que la resta i quan fan les
feines es una constant competició per veure qui acaba el primer. Es per això
que la proposta de millora basant-me en el mètode cooperatiu, ajudarà als
infants a aprendre a treballar cooperativament, ajudar-se mútuament i
aconseguir un intercanvi de coneixements entre els alumnes.
-
Mètode
cooperatiu: el mètode del qual m’he basat per a la proposta de
millora és el mètode Puzle. Per equips heterogenis, de 5 infants, cada membre
de l’equip és expert en un coneixement de la matèria donada. Posteriorment,
cada expert es reuneix amb altres experts del mateix coneixement d’altres
equips per fer activitats conjuntes i després cada membre tornarà al seu equip
per explicar l'experiència a la resta de companys que el conformen.
-
Desenvolupament
de l’activitat: Com que som periodistes, tenim una tasca molt important,
buscar notícies. Primer de tot parlarem de 5 temàtiques de notícies que voldrem
que apareguin al nostre diari: notícies d’esport, notícies del temps, notícies
del món, notícies de l’escola i notícies que passin a casa (naixement d’algun
germanet, festes d’aniversari...). A continuació, farem equips heterogenis de 5
infants i, cada membre de l’equip, serà expert en una de les notícies.
Intentarem que cada infant sigui expert en la temàtica que més li interessi i
si no, farem votacions. La mestra també ha de tenir en compte la heterogeneïtat
dels equips, tant els inicials com els experts. Enviarem una circular als pares
informant que som periodistes i amb la temàtica de notícia que li ha tocat al
seu infant. Hauran de buscar una noticia, acompanyada d’un dibuix,
fotografia... i una petita frase escrita per l’infant explicant breument la
noticia. Quan tinguem tots les noticies portades de casa, els experts de cada
equip que tinguin la mateixa temàtica de notícia, es reuniran per tal
d’explicar les seves notícies, compartir-les i fer la secció que els hi
pertoqui (secció d’esport, secció del temps...) a sobre d’un DIN A3, podran
enganxar les noticies, escriure el nom de la secció... Quan tots els equips
d’experts tinguin la producció de les noticies fet, cada expert tornarà al seu
equip i explicarà la seva experiència a la resta de companys del mateix. La
mestra estarà present a l’activitat sense intervenir, només ne cas necessari.
Per acabar, ens posarem tots en rotllana al costat del racó de periodistes i
tots els experts de cada secció ensenyaran a la resta de companys la seva
producció. Els fulls DIN A3 amb les notícies de cada secció es col·locaran al
diari.
-
Avaluació: es
valoraran els processos i no tant els resultat. A partir de la observació
directa de la mestra podrà avaluar a cada infant, si es mostra participatiu, si
respon a les consignes que se li donen, si gaudeix de l’activitat... A més, l’avaluació també la fan els propis
infants, ja que en tot moment tenen la llibertat de poder expressar el que
senten a cada moment, si els hi ha agradat l’activitat o no...
6. LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Hem de tenir
sempre present que la relació amb les famílies és molt important. Les famílies
són els primers agents socialitzadors dels infants des de que venen al món i
són el principal model a seguir. Els familiars inicien l’educació dels seus
fills i nosaltres, des de l’escola, continuem amb aquesta educació al llarg de
la seva escolaritat. És per això que, famílies i escola han de tenir sempre un
lligam molt estret, basat en la confiança, l’afecte i la comunicació per
conèixer a cada un dels infants. Aquest fet ens ajudarà a educar a l’infant de
manera conjunta i fomentarà, positivament, el seu desenvolupament. Les portes
de l’escola sempre han d’estar obertes als familiars. Són un gran suport per a
l’escola i tenen el dret de participar i col·laborar en els aprenentatges dels
seus fills.
Segons Paniagua
(2009), els familiars i l’escola poden actuar i col·laborar de diverses
maneres:
·
Intercanvi
d’informació: imprescindibles els sistemes de comunicació permanent
entre família i escola, mitjançant contactes diaris... s’ha de tenir en compte
les peculiaritats de cada família i les possibilitats del centre.
·
Activitats
a la llar: ha d’haver-hi una coherència entre els punts referencials
de l’infant: la seva llar i l’escola. És per això que, tan a l’escola com a la
llar, s’han de treballar els hàbits d’autonomia personals, treballar a l’aula
activitats que poden dur a terme a la llar (com pot ser posar la taula, recollir
joguines...).
·
Participació
en activitats del centre: la implicació directa dels familiars en les activitats
que es fan a l’escola, possibilita uns espais de formació pràctica que
faciliten la continuïtat de pautes a la llar.
S’ha d’aprofitar
qualsevol moment per mantenir una comunicació amb les famílies, ja sigui per
compartir experiències, explicar qualsevol canvi de rutina a casa, activitats,
preocupacions...
Hem de fer que
les famílies es sentin còmodes en tot moment i hem de crear aquest vincle de
confiança per a que els familiars ens puguin explicar tot allò que considerin
rellevant i que pugui afectar al seu fill o filla. D’aquesta manera, nosaltres
des de l’escola podrem actuar en conseqüència.
Hem de tenir molt
present que ens trobarem famílies de tota mena. Algunes seran més properes,
d’altres els hi costarà acostar-se i establir un vincle de confiança... per
això hem de treballar molt dur per aconseguir aquest lligam amb les famílies.
Totes són respectables i hem de tenir en compte la situació personal de
cadascuna d’elles, mostrant-nos empàtiques.
Pel que fa a les
estratègies a tenir en compte per establir contacte amb les famílies, seria bo
aprofitar les rutines d’entrada i sortida de l’escola, proposar entrevistes
individuals, reunions de pares, activitats en la qual participin els pares,
proposar activitats conjuntes, fer tallers...
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
-
Booth, T., Ainscow, M., Kingston, D. (2006). Index para la inclusión: Desarrollo
del juego, el aprendizaje y la participación en educación infantil (1a ed.).
Reino Unido: Mark Vaughan OBE.
-
Breto,
C., Gracia, P. (2005). Caminando hacia un aula cooperativa en educación
infantil. Innovación educativa. Núm. 170. Pp 46-50.
-
Duran,
D., Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu com a estrategia instructiva
per a la inclusió. Suports, vol. 12, núm. 1. Pp 4- 12.
-
Duran,
D., Miquel, E. (2003). Cuadernos de
pedagogía: cooperar para enseñar y aprender. Tema del mes, núm. 331. Pp 73- 76.
-
Giné,
C. (coord.) (2009). La educación
inclusiva: De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado.
Barcelona: ICE- Horsori.
-
Paniagua,
G. (2009). Desarrollo psicológico y
educación. La familia del niño con necesidades educativas especiales.
Madrid: Alianza Editorial. Pp 470- 493.
-
Rosa, F. (2014) Dificultats d’aprenentatge i trastorns
del desenvolupament: Educació inclusiva.
PDF. Apunts extrets del Moddle, UAB
