TRIPTIC: PROCÉS D'ADAPTACIÓ EN EDUCACIÓ INFANTIL

EL PROCÉS D'ADAPTACIÓ A L'ETAPA D'EDUCACIÓ INFANTIL

INTRODUCCIÓ

Un cop finalitzat el primer bloc, hem realitzat aquesta síntesi per tal d’evidenciar els nostres processos i progressos d’aprenentatge durant aquesta assignatura. A la síntesi, trobem una reflexió de cada classe magistral, així com les activitats i treballs realitzats a cada seminari.

Al treball hem reflectit tot allò que per a nosaltres era important i hem considerat que la manera de presentar-ho era seguint un mateix esquema, per sessions, sessió 1 – seminari 1, sessió 2 – seminari 2... D’aquesta manera ens ha estat més fàcil poder ordenar tots els coneixements i posar en relació el que treballaven a l’aula en gran grup i el que fèiem posteriorment als seminaris.

La realització de la síntesi ens ha permès aportar a cadascuna de nosaltres tots els coneixements adquirits durant aquest primer bloc de l’assignatura i poder compatir-ho amb la resta de companyes. 

SESSIÓ 1: MODEL RELIGIÓS

En la primera part d’aquesta sessió, se’ns va introduir l’assignatura i se’ns van presentar els tres blocs i els seus continguts.

A continuació, vam iniciar la primera sessió magistral del primer bloc parlant sobre el model religiós. No teníem constància d’aquest model, tot i que si que sabíem que, temps enrere, hi va haver una exclusió social important en persones que presentaven qualsevol tipus de dèficit o necessitat especifica de suport educatiu.

Des del nostre punt de vista, creiem que aquella manera de tractar i excloure a les persones més necessitades era un maltractament a les persones, excusant-se en la religió com a causa d’aquesta d’aquests fets.

A l’actualitat, aquest paper no és vigent, encara que l’església, actua d’una manera similar sense arribar al maltractament i a l’exclusió. L’església fa aportacions econòmiques en concepte de solidaritat i té institucions on s’acullen persones amb diferents necessitats.

PRÀCTICA SEMINARI 1

LECTURA: DISCAPACITADOS ? NO CIUDADANOS

1.      Què en penseu d’aquestes frases escrites a l’article:

Actualment ja no se’ls hi dona un tracte diferenciat a les persones amb discapacitat, ja que hi ha hagut un canvi de mentalitat i pensament de la societat. Encara que avui dia tinguem una visió diferent a l’anterior amb persones amb dèficit o discapacitat, existeixen encara moltes barreres que dificulten la inclusió tota d’aquestes persones.

“Enriquecimiento para toda la sociedad”.

Considerem que tota persona que forma part de la societat l’enriqueix socialment, per tant, aquests membres enriqueixen la societat i no hem de distingir-los del grup.

“Capital social a tener en cuenta, una fuente de riqueza”.

Falten oportunitats, hem de posar més capital social, si tota la societat s’implica s’aconseguiran millores per a tothom. A nivell personal, encara sentim rebuig. Si comencem de zero no costarà tant canviar. És important tractar aquests temes des de ben petits a l’escola.

2.      Quina és la barrera més important que planteja Castillo per caminar cap a una societat per tothom.

Castillo planteja que les barreres més importants que  s’han de superar son les psicològiques, per arribar a una societat per tothom.

3.      Coneixes altres tipus de barreres? Cita’n alguna

-          Barreres arquitectòniques: edificis públics o privats

-          Barreres urbanístiques: construcció o mobiliari urbà

-          Barreres en la comunicació

-          Barreres en el transport

-          Barreres socials o culturals

-          Barreres econòmiques

LECTURA 2: LA FALSA INTEGRACIÓN:

1. Què pretén Aunión quan el titula la Falsa integración?

Partim de dues idees:

a)      Potser la persona que ha escrit l’article no sap la diferència que hi ha entre el terme integració i el terme inclusió. Aleshores, creiem que el títol és erroni perquè el text reflexa una situació d’integració, per tant no seria falsa,  el que seria fals, en tot cas, seria parlar d’inclusió.

b)      Creiem que l’autor, quan titula l’article falsa integració, es refereix a que moltes vegades es parla d’integració i el que s’està fent és exclusió.

2. Opines que aquestes experiències es donen avui dia a les aules? Coneixes algun cas?

Si, actualment en moltes escoles encara trobem casos d’alumnes que surten de l’aula per anar a aules de reforç, com és el cas de l’escola Pegaso, en la qual hi ha un grup d’infants de P5 què fan hores de reforç fora de l’aula ordinària en hores lectives. Un altre cas, que coneixem de prop, és l’escola font freda en la qual un infant de primària fa més hores fora del aula fent reforç que dintre de l’aula ordinària.

Aquesta lectura reflexa la realitat de moltes escoles ja que no hi ha suficients recursos econòmics ni humans. Falta personal qualificat amb una formació adequada, per tant, costa molt canviar aquesta manera de fer. És necessari que els mestres sàpiguen dur a terme la seva tasca en funció dels seus alumnes, no només en casos de discapacitat, sinó també en situacions determinades, com per exemple que a un nen se l’hi hagi mort un familiar i durant un temps necessiti més atenció per part dels mestres.

LECTURA 3: L’ESCOLA ORDINARIA MATRICULA EL 60% DELS NENS AMB DISCAPACITATS.

1.      Quins elements creieu que poden influir en que Carbonell, director d’una escola especial, estigui a favor de la inclusió i valori l’experiència positivament,  mentre què, Fernàndez professor d’una escola especial, tot i estar a  favor de la inclusió no la valori positivament.

Carbonell diu: Has de sentir els infants teus, i no posar èmfasis en els recursos. Defèn l’escola inclusiva perquè el considera que l’escola inclusiva ha de viure realitat de la societat. Esta a favor que hi hagi inclusió a les escoles ordinàries perquè a l’escola especial no podem donar normalitat als infants, d’aquesta manera els segreguem de la societat.

Fernàndez diu: Defensa la inclusió però és realista. Diu que l’escola d’avui en dia no està preparada per abordar a aquets nens amb discapacitats i aleshores no hi ha una inclusió real.

LECTURA 4: L’ESCOLA INCLUSIVA ESTÀ EN ENTREDIT

1.      Estàs d’acord amb el Miquel? Justifica la teva resposta

Si, estem d’acord amb el Miquel ja que tal hi com diu es planteja una escola inclusiva però amb la situació actual del país (retallades, falta de recursos, falta de personal...) no es pot dur a terme aquesta pràctica inclusiva ni tan sols una educació de qualitat.

2.      Què entens per escola inclusiva? Dona la teva opinió justificant la resposta.

Una escola inclusiva és aquella escola per tothom, una que s’adapta als infants que hi ha a l’aula, no a la inversa. En aquesta escola no hi ha segregació en l’educació ni exclusió social, tots estan en una mateixa aula on hi ha una adaptació curricular, si és necessària. La diversitat enriqueix l’aula.

3.      Estàs d’acord amb la frase: “ El sistema educatiu públic subsisteix gràcies a la implicació de pares i professors”? Creus que els mestres s’impliquen a l’educació inclusiva? Justifica la teva resposta

Avui en dia l’educació i el sistema educatiu subsisteixen gràcies a l’ajuda de les famílies i els mestres, ja que no hi ha una altra opció. Les famílies vetllen per l’educació dels seus fills, participant activament en les activitats i tasques del centre.

Pensem que l’educació inclusiva no s’està portant a terme, ja sigui per la poca informació que es rep a les escoles o pels pocs recursos que s’ofereixen. Realment, encara no se sap com dur a terme aquesta pràctica sense que hi hagi cap alumne perjudicat amb els canvis.

SESSIÓ 2: MODEL MÈDIC/CIENTÍFIC I MODEL SOCIAL.

En aquesta sessió vam tractar els altres dos models del tractament de les deficiències. En primer lloc, vam veure el model mèdic/científic en el que es parla de les discapacitats o les deficiències com una malaltia que s’ha de tractar. Es comença a parlar de l’educació però, donant dos ensenyaments diferenciats, l’ensenyament ordinari i l’ensenyament especial, es va concloure que era millor ensenyar als infants amb problemes similars de forma conjunta, igual que a les persones no discapacitades, de forma conjunta, d’aquesta manera tots obtenien benefici i tothom tenia dret a accedir a un tipus d’educació al nivell que ells consideraven adient.

A partir de l’aparició de l’informe Warnock, es van introduir les necessitats educatives especials (NEE) que va comportar un canvi de visió important a les escoles, l’educació deixa de centrar-se en els dèficits i es centra en que totes les persones podem necessitar ajuda de manera temporal o continuada en qualsevol moment de la nostra vida.

Des del nostre punt de vista, aquest informe va causar un abans i un després en la societat ja que, d’aquesta manera, es va començar a tenir consciència de que aquestes persones tenen les mateixes oportunitats que tothom i hem de tenir accés de manera igualitària.

A continuació, apareix el model social el qual defensa la igualtat d’oportunitats per a tots i la formació d’una escola igualitària, l’eliminació de barreres i la inclusió a les aules. Apareix una perspectiva constructivista de l’aprenentatge i es passa de la integració del model científic a la inclusió on hi apareix la cooperació, la solidaritat, el respecte...

Tenint en compte aquesta ultima perspectiva, estem en el camí d’aconseguir la inclusió. Ens trobem entre mig de dos models en un moment de canvi, encara que es vulgui aconseguir la inclusió a les escoles, el moment econòmic que viu la societat actualment no ens permet que aquesta inclusió es desenvolupi al 100% a les aules per falta de recursos.

PRÀCTICA SEMINARI 2

ARTICLE: PARADOJAS Y DILEMAS EN EL PROCESO DE INCLUSIÓN EDUCATIVA EN ESPAÑA

1.      Què entens per “escola inclusiva?

Una escola inclusiva és aquella que s’adapta a les necessitats específiques que tenen els infants i no els infants els que s’adapten a l’escola. Una escola inclusiva és aquella que té en compte la presència, l’aprenentatge i participació. La inclusió compromet una tasca ineludible d’identificar i eliminar les barreres que, des de diferents punts de vista escolars, puguin limitar cada centre la presència, l’aprenentatge i la participació. Per a que hi hagi equitat entre els alumnes, la societat s’ha de reestructurar per estar tots en comunitat i poder cobrir les necessitats dels infants.

2.      Proposa Accions per evitar l’efecte ESO.

·         Fer tertúlies entre alumnes per intercanviar vivències, gustos i poc a poc integrar la persona al grup classe.

·         Ser empàtics i posar-se en la pell de l’altre.

·         Fer una escola per a tots compartint moments.

·         Respectar les diferències dels altres.

·         Incrementar la participació de l’alumnat en el currículum, la cultura i la comunitat.

·         Transformar la normativa i la practica que es fan als centres per que donin una resposta a la diversitat de les necessitats.

·         Presència, participació i èxit de tots els alumnes.

·         Seguir la mateixa línia metodològica des d’infantil fins a la ESO, d’aquesta manera l’efecte ESO és pot reduir.

·         Establir les bases en cohesió des d’infantil fins a la ESO, trobant diferents accions que permetin una educació més personalitzada.

·         Fer propostes partint d’allò més general per arribar allò més concret, des de canviar la llei política (macro), canviar la llei i les polítiques de l’escola (meso) o canviar la manera de fer i actuar a classe (micro).

3.      Dóna resposta a la pregunta del professor Wedell (2002, p.151): “Hem de sacrificar l’altar de la inclusió a alguns alumnes amb NEE, tot i que les condicions per a la seva escolarització no siguin idònies? Justifica la resposta.

No perquè si l’escola no està en condicions idònies, no es pot fer inclusió i per a que tingui aquestes condicions idònies s’ha de fer la inclusió.

No hi ha una veritat absoluta i tenint en compte que avui en dia no es fa, com ho fem? Com s’hauria de fer aquesta inclusió? És viable? Seria tan beneficiós?

Segons el tipus de dificultat/dèficit es pot fer més la inclusió o menys. Actualment, un o els altres surten perdent.

L’escolarització actual no te les condicions idònies per acollir a l’alumne amb NEE. No s’ha de sacrificar però no tenim una altre opció estant en la situació en la que estem avui dia. Si el centre no té els recursos per afrontar aquesta situació, encara que vulguem serà impossible.

Com més augment té el grau de discapacitat més impossibilitat tenim de dur a terme la inclusió.

4.      Imagina que a la teva classe tens un alumne amb discapacitat visual. Com enfocaries la classe? Fes el mateix per un alumne amb discapacitat auditiva i per un alumne de discapacitat intel·lectual. Tingues en compte el factor aprenentatge, la participació, la relació entre iguals i l’autoestima.

En el cas de la discapacitat visual utilitzaríem recursos auditius: contes, cançons, melodies, sorolls, etc... També faríem us de llibres de text en Braille per compartir entre infants. En aquest cas necessitarem un mestre especialista en Braille. Per tal de afavorir l’autoestima es important que per tal de que l’infant es senti integrat ha d’haver una participació i col·laboració activa entre tot el grup classe.

Amb la discapacitat auditiva utilitzaríem recursos molt visuals acompanyats de la paraula per als infants que no tenen aquest dèficit. Podem introduir el llenguatge de signes.

Farem les activitats en grup per tal de que existeixi una procés de socialització entre els infants. L’infant s’ha de sentir acollit per els altres per tal de fomentar la seva autoestima.

Amb l’alumne amb discapacitat intel·lectual faríem activitats en grup adaptades al seu nivell. Es molt important treballar des de l’empatia en aquest camp per què els infants entenguin la posició del seu company. Podem treballar a partir de l’expressió corporal per tal d’afavorir la seva autoestima, hem de potenciar els aprenentatges més desenvolupats de l’infant buscant allò en que l’infant tingui especial destresa.

ESQUEMA à primer capítol del llibre

SESSIÓ 3: LA INCLUSIÓ

A la tercera sessió vam tractar el tema de la inclusió. Vam parlar sobre què entenem per escola inclusiva i escola per a tothom. Hem vist diferents maneres d’entendre la inclusió i hem pogut anar definint la nostra pròpia. També hem tractat les diferents maneres d’impulsar aquesta inclusió en les escoles ordinàries i, com i què s’ha de saber per poder dur a terme aquesta inclusió.

Hem après a utilitzar un llenguatge correcte i respectuós referent a la inclusió i a totes les persones que en algun moment poden tenir una NESE.

Per últim hem treballat les barreres que poden haver a l’aprenentatge i a la participació, com les podem reduir, els recursos que tenim, qui té més risc d’exclusió...

Pensem que saber què és la inclusió i saber com s’està fent o les expectatives que es tenen per a les escoles del futur és molt important, perquè serà la nostra funció dur-ho a terme de manera adequada per a que cap infant es surti perjudicat.

D’altra banda, també considerem que és molt important saber quins tipus de barrera hi ha i com podem eliminar-les per a que tots els infants puguin compartir els mateixos espais, i tinguin les mateixes oportunitats.

PRÀCTICA SEMINARI 3

1.     Elabora un esquema de la lectura realitzada a casa, tenint en compte que han d’aparèixer com a mínim: els conceptes clau de l’índex, les dimensions de l’índex, el procés de l’índex.

Conceptes clau:

-          Inclusió

-          Barreres d’aprenentatge i participació

-          Recursos per donar suport a l’aprenentatge i a la participació

-          Suport a la diversitat

Dimensions de l’índex:

-          A à Crear CULTURES inclusives:

§  Construir comunitats

§  Establir valors inclusius

-          B à Generar POLÍTIQUES inclusives:

§  Promoure una escola per a tothom

§  Organitzar el suport d’atenció a la diversitat

-          C à Desenvolupar PRÀCTIQUES inclusives:

§  Orquestrar l’aprenentatge

§  Mobilitzar els recursos

Procés de l’índex:

1A FASE: Inici del procés de l’índex.

2A FASE: Anàlisi del centre.

3A FASE: Elaboració d’un pla de millora del centre amb una orientació inclusiva.

4A FASE: Implementació dels aspectes prioritaris que cal millorar.

5A FASE: Avaluació del procés de l’índex.

2.     Defineix inclusió tenint en compte el que has llegit a la guia de l’índex per la inclusió i el que s’ha explicat a classe.

Segons l’índex hi ha moltes possibles definicions d’inclusió per què és una idea molt complexa. La defineixen com un procés sense fi per millorar l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat a les escoles.  La inclusió implica canvi i es un ideal al que tots els centres poden aspirar però que no s’aconsegueix mai del tot. Per tal de que hi hagi inclusió s’han d’oferir oportunitats i eliminar barreres.

La inclusió és el camí per acabar amb la exclusió que sorgeixen de les actituds negatives de les persones i de la manca de reconeixement de la diversitat.

La inclusió és una visió que dóna una resposta positiva a la diversitat de les persones, entenent que la diversitat no és un problema, si no una oportunitat per al enriquiment de la societat, a través de l’activa participació en la vida familiar, en l’educació, en el treball i, en general, en tots els processos socials, culturals i en les comunitats.

La inclusió és necessària si volem un món més equitatiu i més respectuós davant les diferències; beneficiar a totes les persones, independentment de les seves característiques, sense etiquetar ni excloure; proporcionar un accés equitatiu, permetent la participació de tots i valorant la participació de cada persona a la societat.

3.     La lectura diu que els recursos es poden trobar tant en els diners com en el professorat, alumnes, famílies i comunitat, sempre que cada col·lectiu canviï la cultura, la practica i la política. Posa exemples de recursos per cada col·lectiu tenint en compte les 3 dimensions esmentades. 

	ALUMNAT	PROFESSORAT	FAMILIES	COMUNITAT
CULTURA	Deixar que l’alumnat expressi experiències pròpies i comparteixi amb els seus companys les seves costums i les de la seva família.	Impartir la historia de diferents cultures, religions, ètnies... a les aules. Tractar la diversitat i utilitzar-la com a recurs positiu.	Aportar diferents aspectes culturals, de races, ètnies, religions... a les aules. Que les famílies facin aportacions de la seva cultura, costums... i participin a l’escola, així com també proposar activitats.	Acollir les diverses religions a les aules. Fer activitats al barri on pertanyen.
POLÍTICA	Aprendre a conviure amb les normes bàsiques de la societat.	Adaptar el currículum a les necessitats del moment. Introduir als infants en un món on es conviu en societat, amb valors, lleis...	Col·laborar junt amb l’escola. Les famílies es complementen amb el professorat. Transmeten valors i respecte per a la societat.	Polítiques inclusives. Proposar que en una mateixa aula s’acceptin alumnes de diferents cultures o amb NESE. Col·laborar amb altres entitats.
PRÀCTICA	Participar activament en les activitats d’ensenyament/ aprenentatge que proposa el mestre.	Planificar i dur a terme activitats per tal de transmetre els valors i establir relacions socials.	Col·laborar en la tasca educativa de l’escola per tal de transmetre valors...	Col·laboració entre institucions properes a l’escola, al barri... en la tasca educativa.

SESSIÓ 4: LA DIVERSITAT

Aquesta va ser la última sessió del primer bloc de l’assignatura on vam tractar temes de diversitat. Vam estar parlant de l’escola per a tothom i veient les diferents maneres d’entendre la diversitat i la inclusió. La diversitat no és un problema sinó un atribut que caracteritza a les persones sent així una font de riquesa.

Vam poder veure l’evolució que ha tingut l’educació infantil fins al dia d’avui començant per ser una escola ordinària on s’excloïa a la gent amb algun dèficit a altres institucions i/o hospitals, passant a ser una escola segregadora on separaven als infants entre escoles d’educació ordinària i educació especial regida per la llei LOGSE. Tot seguit va aparèixer l’escola inclusiva on s’unifiquen els dos sistemes educatius en un únic sistema per a tots els alumnes.

Per acabar vam tractar les lleis d’educació que hi ha hagut en el nostre país els últims anys des de la LOE fins a la nova llei d’educació LOMCE.

Des del nostre punt de vista creiem que la llei que més s’adequa als temps d’ara és la LEC que vetlla per una educació per a tots on totes les persones tenen les mateixes oportunitats educatives. Els centres vetllen per la diversitat i les necessitats educatives especials dels infants promovent la inclusió. Pensem que, encara que la última llei d’educació promoguda per el govern de Rajoy no és del tot adient per la societat d’avui, algunes propostes que es fan són bones si s’arriben a portar a terme amb eficàcia com per exemple: reduir la taxa d’abandonament escolar, millorar els resultats educatius, estimular l’esperit emprenedor entre d’altres. Encara que no estem d’acord amb la imposició de la religió o l’autonomia dels centres on el director té més poder d’escollir personal, no es just per les llistes d’interinatge.

Pel que fa als principis del disseny universal creiem que si es porten a terme bé poden ser molt eficaços per a que tots tinguem les mateixes oportunitats davant diferents productes i disseny de tot el que ens envolta.

PRÀCTICA SEMINARI 4

ÍTEMS- ELEMENTS FACILITADORS I DIFICULTADORS DE L’ESCOLA INCLUSIVA

Hem realitzat aquests agrupaments tenint en compte els següents ítems:

-          Professorat

-          Alumnat

-          Centre

-          Currículum

-          Famílies

-          Comunitat educativa

-          Llei

Hem cregut convenient anomenar els ítems d’aquesta manera ja que, un cop hem llegit els elements facilitadors i elements que dificulten el model d’escola inclusiva, hem considerat que apareixen molts d’aquests elements englobats en els ítems que hem citat anteriorment. Pensem que resulta complex i presenta dificultat el fet de classificar cada element en una categoria determinada, ja que, molts d’aquests, podrien encabir-se en més d’un ítem. N’és un exemple: professorat i alumnat, ja que estan molt relacionats i, en un  primer moment, hem pensat fer un ítem que englobés els dos, anomenat Aula, però, finalment, hem decidit dividir-ho en dues categories per a que quedés més clar.

Un altre punt a destacar ha estat a l’hora de classificar els elements amb els ítems de currículum i centre perquè considerem que s’interrelacionen i es complementen, per tant, hem dubtat en formar un únic grup, tot i que, si profunditzem en cada un dels elements, hem decidit fer una classificació més específica.

Els elements que fan referència a la comunitat educativa són totes aquelles institucions properes a l’escola que presten un servei i tenen un paper educatiu en conjunt amb l’escola.

Hem volgut fer referència a l’ítem família perquè creiem que és una part important en l’educació i està molt vinculada amb l’escola.

Pel que fa referència al ítem Llei, en els elements que dificulten el model d’escola inclusiva, hem cregut adient denominar-lo d’aquesta manera perquè fan referència a aquells elements que es regeixen per unes normes estipulades fora de l’àmbit escolar.

		ELEMENTS FACILITADORS DEL MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA
1	PROFESSORAT	El professorat del centre està  d’acord  respecte a la inclusió  de tota la diversitat de l’alumnat.
2	PROFESSORAT	Els tutors assumeixen  la responsabilitat que  els correspon en la atenció a l’alumnat   amb risc d’exclusió escolar, social i laboral.
3	PROFESSORAT	El professorat de suport participa plenament  en l’elaboració i/o revisió del projecte educatiu i projectes curriculars del  centre.
4	CENTRE	Existeixen al centre  mecanismes de formació  per ampliar el coneixement sobre las necessitats educatives de l’alumnat amb risc d’exclusió.
5	CURRÍCULUM	Les expectatives respecte a les possibilitats de l’alumnat amb risc d’exclusió son molt altes de manera que estimulen l’aprenentatge i  la innovació educativa del professorat.
6	FAMÍLIA	L’actitud dels pares i mares  vers la diversitat de l’alumnat,  és molt positiva.
7	CENTRE	S’han establert al centre  les coordinacions fonamentals per a proporcionar una atenció educativa coherent i continuada a l’alumnat amb risc d’exclusió.
8	ALUMNAT	El tipus d’agrupament dels alumnes a l’etapa, cicle o nivell, afavoreix l’atenció a l’alumnat amb dificultats específiques.
9	CENTRE	Es desenvolupen accions de sensibilització de l’alumnat ordinari sobre las necessitats educatives especials, i sobre les diferents cultures dels companys i companyes.
10	CURRÍCULUM	En els documents educatius i curriculars del centre existeixen propostes de resposta organitzada al alumnat amb necessitats educatives especials i a l’alumnat amb risc d’exclusió social.
11	PROFESSORAT	El professorat de suport treballa amb els alumnes amb NEE a l’aula ordinària.
12	PROFESSORAT	L’equip docent adopta mesures per trencar “estereotips” i evitar etiquetar els alumnes.
13	CENTRE	El centre disposa dels recursos materials per a satisfer les NEE dels alumnes afavorint una educació inclusiva.
14	CENTRE	El centre disposa dels instruments elaborats per la detecció de les necessitats educatives dels alumnes.
15	CENTRE/PROFESSORAT	És una responsabilitat de tot el claustre el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes amb necessitat educatives.
16	CENTRE	Es dedica temps a les reunions de cicle per tractar dels aspectes que més preocupen de l’evolució dels grups i poder fer modificacions, si s’escau.
17	PROFESSORAT	El personal de suport s’integra en l’educació general, treballant en col·laboració amb el tutor, per garantir una resposta més coordinada i ajustada a les necessitats dels alumnes.
18	PROFESSORAT	Es té en compte les necessitats que presenta cada grup, per ajustar al màxim els suports dins de l’aula?
19	PROFESSORAT	El professorat intervé a les hores no lectives (esbarjo...)per evitar els riscos de marginació als nens amb NEE.
20	CENTRE	L’escola contempla dins del seu projecte pedagògic la coordinació del temps no lectiu que permeti evitar riscos de marginació als alumnes susceptibles?
21	PROFESSORAT	El professorat del centre, resta totalment obert a incorporar noves formes i maneres d’interaccionar amb els alumnes amb NEE, per mitjà de cursos específics.
22	PROFESSORAT/CENTRE	L’equip docent disposa d’un coneixement sobre el que significa la inclusió a l’aula i al centre.
23	CENTRE	Es manté una relació professional amb altres centres, amb una realitat semblant, per poder compartir experiències.
24	COMUNITAT EDUCATIVA	Hi ha implicació de tots els membres de la comunitat educativa en l’atenció de l’alumnat amb risc d’exclusió.
25	PROFESSORAT	La mestra d’educació especial acostuma a treballar dins de l’aula ordinària atenent a tots els infants del grup.
26	PROFESSORAT	Els mestres de suport participen conjuntament amb la tutora, en la programació, elaboració, recerca i adaptació dels materials pels alumnes amb NEE.
27	COMUNITAT EDUCATIVA	Els pares i mares dels alumnes amb risc de exclusió participen en les decisions i en els projectes educatius, aportant idees o suport a la tasca docent?
28	CENTRE	L’escola potencia el treball en xarxa amb els diversos serveis externs per atendre l’alumnat amb risc d’exclusió social.
29	CENTRE	L’escola no presenta barreres d’accés i/o de participació als alumnes amb necessitats educatives especials.
30	CENTRE	L’equip directiu del centre està implicat activament en el model d’escola inclusiva.
31	PROFESSORAT	Es potencia un docent més a l’aula per reforçar, donar suport... a les necessitats  de l’alumnat de l’aula planificant conjuntament la tasca.
32	PROFESSORAT	S’estableixen i es faciliten espais de temps per a realitzar una bona coordinació entre els mestres de suport, tutors i especialistes.
33	ALUMNAT	Els suports als alumnes amb NEE es realitza dins de l’aula per tal de facilitar la interacció entre iguals.
34	ALUMNAT	Es prioritza que els reforços es facin a dins de l’aula ordinària amb una mestra de suport.
35	COMUNITAT EDUCATIVA/CENTRE	L’escola considera els alumnes amb necessitats de suport com un alumne més i fins i tot es realitzen activitats conjuntes amb el centre d’ EE del Barri/població.
36	PROFESSORAT	El professorat mostra consciència de la necessitat d’un canvi profund en la manera de fer (metodologia) i de parlar (llenguatge),d’organització prou flexible, oberta i canviant. Proposen canvis en accions i maneres de fer i de dir.
37	ALUMNAT	Els alumnes aprenen a partir d’aprenentatges significatius i motivadors per a ells i col·laboren els uns amb els altres.
38	CENTRE	Es destrueixen barreres arquitectòniques i promouen la utilització de les noves tecnologies per apropar l’alumnat a la pròpia atenció respecte les seves necessitats educatives específiques.
39	CURRÍCULUM	Es dona molta importància a l’atenció primerenca i a la prevenció de dificultats.
40	PROFESSORAT	El claustre de mestres dona suport als professionals que porten a terme pràctiques inclusives dins el centre.
41	PROFESSORAT	S’aprofita l’experiència de l’especialista per beneficiar a tots els alumnes, promovent l’aprenentatge interactiu i essent un localitzador de recursos.
42	CENTRE	A l’escola quan es detecta un nen amb NEE, es disposa d’un protocol per comunicar-ho als pares.
43	CENTRE	Existeix una metodologia o línia d’escola que afavoreix la inclusió de l’alumnat amb més risc d’exclusió o amb NEE.
44	CENTRE	Existeix una organització de centre que facilita la participació i dinàmica de tots els alumnes.
45	CURRÍCULUM	En els processos d’avaluació es tenen en compte les necessitats individuals i el potencial que pot desenvolupar cada alumne.
46	CENTRE	Es reflexiona i es planteja la formació de tot el professorat per donar resposta a la diversitat, cada vegada més complexa, que es troba a dins de l’aula.
47	CENTRE	En el centre educatiu existeix el compromís per part de tots, per a l’ensenyament dels alumnes amb més risc d’exclusió social.
48	COMUNITAT EDUCATIVA	Tota la comunitat educativa intervé en les decisions de l’escola.
49	CURRICULUM	Les expectatives respecte a les possibilitats de l’alumnat amb risc d’exclusió no només han d’estimular l’aprenentatge de coneixements curriculars, sinó també l’adquisició d’hàbits de tots tipus.
50	ALUMNAT	L’aprenentatge en grup i la convivència faciliten l’èxit educatiu de tots els alumnes.
51	CURRICULUM	El currículum contempla la diversitat de procediments per tal de facilitar a tots i cadascun dels alumnes l’assoliment dels objectius des de la seva individualitat.
52	COMUNITAT EDUCATIVA	L’ EAP ajuda als mestres d’educació especial a trobar solucions adients per a cada nen.
53	COMUNITAT EDUCATIVA	El psicopedagog/a de l’EAP assessora a tots els mestres per facilitar la inclusió.
54	CENTRE/COMUNITAT EDUCATIVA	Tenir més accés al suport de l’EAP i a compartir estratègies i actuacions conjuntes a nivell d’escola.
55	CENTRE	S’afavoreix una bona formació i coordinació a tot el professorat juntament amb els especialistes per donar respostes adequades i bona organització en tots els cicles.
56	CENTRE	En el centre es coordinen els especialistes juntament amb el tutor/a per dur a terme les programacions comptant amb els recursos i experiències de la mestra d’educació especial.

		ELEMENTS QUE DIFICULTEN EL MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA
1	CURRICULUM	No existeix un acord general respecte a la inclusió  de tota la diversitat de l’alumnat.
2	PROFESSORAT	Els tutors deleguen en el professorat de suport la responsabilitat que els correspon en l’atenció a l’alumnat amb  risc d’exclusió acadèmica, social i laboral.
3	PROFESSORAT	El professorat de suport no es te present  en la elaboració i/o revisió del projecte educatiu i projectes curriculars del  centre.
4	LLEI	Es deixa a la responsabilitat de cada qual la seva formació respecte de les necessitats educatives de l’alumnat amb  risc d’exclusió.
5	CURRICULUM	No existeixen expectatives altes respecte de les possibilitats de l’alumnat amb risc d’exclusió, aspecte que limita el seu aprenentatge i la innovació educativa del professorat.
6	FAMILIA	L’actitud dels pares i mares  vers la diversitat de l’alumnat és molt negativa.
7	FAMILIA	L’atenció educativa als alumnes amb risc d’exclusió es realitza al marge de la vida del centre.
8	CURRICULUM	El tipus d’agrupament d’alumnes a l’etapa, cicle o nivell, dificulta  l’atenció a l’alumnat amb dificultats específiques.
9	CURRICULUM	Es tendeix a que l’alumnat actuï  segons el seu propi criteri sense condicionar les seves eleccions respecte de  les necessitats educatives dels seus companys i companyes.
10	PROFESSORAT	Es deixa a criteri del professorat en cada moment  la  resposta organitzada a l’alumnat amb necessitats educatives especials i a l’alumnat amb risc d’exclusió social.
11	CENTRE	Els alumnes amb necessitats de suport el reben  a l’aula d’educació especial.
12	CENTRE	L’equip docent no adopta cap mesura que permeti trencar “estereotips”.
13	CENTRE	El centre no disposa dels recursos suficients per atendre les NEE dels alumnes, dificultant el model d’escola inclusiva.
14	PROFESSORAT	Es deixa al criteri del professorat la detecció i derivació dels alumnes amb possibles necessitats educatives.
15	PROFESSORAT	És una responsabilitat exclusiva del mestre tutor de l’alumne.
16	CENTRE	Els temes relacionats amb els grups, només es parlen a les reunió d’avaluació.
17	CENTRE	El suport és un element més dins l’aula, però no es treballa conjuntament amb el tutor o tutora per atendre la diversitat.
18	CURRICULUM	No es te en compte les necessitats que presenta cada grup, per ajustar al màxim els suports dins de l’aula.
19	CENTRE	L’escola manté la filosofia que durant el temps d’esbarjo i activitats extraescolars el professorat no ha d’intervenir, ja que és el moment d’esplai dels alumnes.
20	CENTRE	L’escola no contempla dins del seu projecte pedagògic la coordinació del temps no lectiu que permeti evitar riscos de marginació als alumnes susceptibles?
21	LLEI	No existeix cap acord respecte a la possibilitat de fórmules com cursos... per ampliar els coneixements vers l’educació especial.
22	PROFESSORAT	El professorat no té un coneixement sobre el que significa la inclusió a l’aula, escola.
23	CENTRE	Es tendeix a treballar basant-se en la pròpia experiència i es rebutja compartir-les amb altres centres.
24	CURRICULUM	Es deixa, la responsabilitat i l’atenció de l’alumnat amb risc de marginació , en mans del tutor, els mestres de suport i l’equip directiu.
25	PROFESSORAT	La mestra d’educació especial treballa en un aula pròpia i atent principalment als alumnes amb NEE.
26	PROFESSORAT	Els mestres de suport no participen conjuntament amb la tutora, en la programació, elaboració, recerca i adaptació dels materials pels alumnes amb NEE.
27	PROFESSORAT	La tasca docent amb els alumnes amb necessitats educatives, és tasca dels mestres únicament.
28	LLEI	No existeix col·laboració ni treball en xarxa amb els diversos serveis externs que atenen l’alumnat amb risc de exclusió social.
29	CENTRE	L’escola presenta barreres a l’accés i la participació dels alumnes amb necessitats educatives especials.
30	CENTRE	L’equip directiu del centre no està implicat activament en el model d’escola inclusiva.
31	ALUMNAT	S’utilitza els desdoblaments del grup classe, és a dir, formar grups flexibles fora de l’aula amb el mestre de suport, fent la mateixa feina però per nivells.
32	CENTRE	No hi ha reunions pedagògiques, ni es facilita aquesta opció.
33	CENTRE	Els suports a alumnes amb NEE es realitza fora de l’aula ordinària i a nivell individual.
34	CENTRE	Els reforços s’acostumen a fer fora de l’aula ordinària i en petit grup.
35 36	CENTRE	L’escola no contempla els alumnes amb necessitats de suport ni es relaciona amb els centres d’EE del barri/població.
37	PROFESSORAT	El professorat s’agafa a allò que ja es fa des de fa temps, sense tenir en compte com ha canviat tot, perpetuant accions i maneres de fer i de dir.
38	ALUMNAT	Els nens i les nenes aprenen a partir de textos elaborats sense tenir en compte el seu bagatge i interessos. No existeix la col·laboració.
39	CENTRE	No destrueixen les barreres arquitectòniques i promouen poc la utilització de les noves tecnologies per apropar l’alumnat a la pròpia atenció respecte les seves necessitats educatives específiques.
40	CENTRE	Es tracten els problemes o dificultats en el moment que aquestes sorgeixen. No es fa prevenció.
41	PROFESSORAT	Cada mestre realitza les seves pràctiques inclusives com vol o pot, sense rebre el suport del claustre de mestres.
42	PROFESSORAT	L’especialista no està coordinat amb el tutor de l’aula.
43	CENTRE	A l’escola, n el cas que un nen presenti NEE, la comunicació amb la família es deixa a criteri del tutor.
44	PROFESSORAT	El professorat decideix quina metodologia porta a terme dins la seva aula en funció del seu alumnat.
45	CENTRE	L’organització de centre es fraccionada per grups i suports i dificulta la relació i el desenvolupament dels aspectes socials dels alumnes.
46	CURRICULUM	Els processos d’avaluació són generals i tancats.
47	PROFESSORAT	Es deixa en mans dels especialistes el seguiment de la diversitat de l’aula.
48	PROFESSORAT	Cada integrant del centre es preocupa únicament de la seva àrea de treball.
49	PROFESSORAT	Les decisions a l’escola les prenen els mestres i no participen les famílies ni el barri.
50	CURRICULUM	Les expectatives respecte a les possibilitats de l’alumnat amb risc d’exclusió, només s’estimula l’aprenentatge de coneixements curriculars.
51	CURRICULUM	Es realitza bàsicament treball individual.
52	CURRICULUM	El currículum del centre no proposa diversitat de procediments per tal que tots i cadascun dels alumnes puguin assolir els objectius.
53	CURRICULUM	El currículum ja ve determinat pel Departament d’Educació.
54	PROFESSORAT	El psicopedagog/a dem l’EAP no assessora els mestres, només dona alguna pauta a la mestra d’educació especial.
55	LLEI	No tenir accés al suport de l’EAP i a compartir estratègies i actuacions conjuntes.
56	LLEI	La formació i organització del professorat es deixa a criteri propi, on cadascú ha de trobar la forma d’organitzar-se i formar-se per donar respostes.
57	CENTRE	No hi ha espai ni temps per dur a terme la coordinació entre especialistes i tutors juntament amb el mestre d’educació especial.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aunión, J.A. (2010): La falsa Integración. El País, 34.

Booth, T. y Ainscow. M. (2000) index for inclusion. Traducción castellana Guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Madrid: Consorcio Universitario para la Educación inclusiva (2002)

Echeita, G., Simón, C., Verdugo, M. A., Sandoval, M., López, M., Calvo I. y González-Gil, F. Paradojas y dilemas en el proceso de inclusión educativa en España. Revista de Educación, [PDF] Mayo-agosto 2009, nº 349, 19-11-2008.

Giné, C. (2009): Aportaciones al concepto de inclusión: La posición de los organismos internacionales. En Giné, C.; Durant, D.; Font, J. i Miquel, E. (2009): La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Barcelona: ICE- Horsori.

Puig, J. (2014): L’escola inclusiva està en entredit. El Periódico, 7

Torralba, R. y Arenal, C (2010): ¿Discapacitados? No, ciudadanos. La Vanguardia, 33.